From the late 1970s to the mid 1980s, many countries experienced a “home computer boom”. The “home computer” (or “micro” as it was colloquially referred to) had become a viable marketing concept because companies, having developed advanced and expensive machines for business, science and engineering applications, now identified a new market segment for more affordable, accessible, and less advanced single-user “home computers”. The domestication of the computer is, naturally, an interesting phase in media history, revealing intermedialities, continuities, and disruptions in the development of digital culture. By analysing home computer marketing as it appears from 1981 to 1985 in magazine advertisements, this paper argues that we can come to a better understanding of the mutually transformative relation between the inherently technical design and language of software and hardware engineering and the ideological and cultural language of computerisation. The key research question for this paper is: How was the inherently technical language, and indeed material operations, of software and hardware engineering transcoded into marketing concepts? Or, in other words, how was human agency and technological agency negotiated through the visual language of marketing? Answering this question will provide insights into how the impending computerisation of society started to take place at an ideological and semiotic level, which in turn is underpinned by the material capacities of media technologies. As a result, the paper identifies three tentative ‘crosscurrents’ where materialities, agencies and discourses are negotiated.

Contracorrents del màrqueting del ‘microordinador’: ordinadors personals i genealogia dels mitjans

Entre el final dels anys setanta i fins a mitjan anys vuitanta, molts països van viure el “boom dels ordinadors personals”. L'ordinador personal (o “microordinador”, com se'l coneixia col·loquialment) s'havia convertit en un concepte viable de màrqueting, perquè les empreses, després de desenvolupar unes màquines molt avançades i cares per a aplicacions empresarials, científiques i d'enginyeria, havien trobat un segment de mercat per a uns “ordinadors personals” més assequibles, accessibles i no tan avançats per a usuaris individuals. La domesticació de l'ordinador és, lògicament, una fase interessant de la història dels mitjans i descobreix intermedialitats, continuïtats i interrupcions dins de l'evolució de la cultura digital. En analitzar el màrqueting de l'ordinador personal, tal com apareix en els anuncis de revistes entre el 1981 i el 1985, aquest article sosté que podem comprendre millor la relació de transformació mútua entre el disseny i el llenguatge intrínsecament tècnics de l'enginyeria de software i hardware, i l'idioma ideològic i cultural de la informatització. La pregunta clau de la recerca d'aquest article és:

Com es va transcodificar el llenguatge intrínsecament tècnic i, fins i tot, les operacions concretes de l'enginyeria de software i hardware, per crear conceptes de màrqueting? O, en altres paraules, com es va negociar l'agència humana i l'agència tecnològica a través del llenguatge visual del màrqueting?

La resposta a aquesta pregunta proporcionarà informació sobre com començava a produir-se la informatització imminent de la societat des d'un nivell ideològic i semiòtic, fet que, alhora, s'ha vist reforçat per les capacitats materials de les tecnologies dels mitjans. Com a resultat, l'article identifica tres possibles “contracorrents” en les quals es negocien les materialitats, les agències i els discursos.